Aplicació de la clàusula REBUS SIC STANTIBUS amb efecte de la Covid-19

El Jutjat de primera instància nº 20 de Barcelona ha dictat el 8 de gener de 2021 una sentència estimatòria de l’acció de novació objectiva d’un contracte d’arrendament per quedar suspesa l’activitat que constituïa l’objecte de la relació contractual, com a conseqüències de les limitacions i restriccions derivades de la pandèmia.

El Jutjat declara en la sentència que s’ha produït una alteració imprevisible de les circumstàncies que van servir de base per a la formació de la voluntat negocia’l i que aquesta alteració genera un desequilibri de les prestacions a càrrec de l’actora.

D’aquesta manera, es redueix la renda pactada en el 50%, tot i que, prèviament, l’arrendador va oferir a l’arrendatari la moratòria establerta en el RD 15/2020. Així doncs, també s’acorda que el fet que l’arrendatari no complís amb els terminis i les comunicacions establertes en el RD 15/2020 o que l’arrendatari denegués la moratòria establerta en la norma, no és obstacle perquè es pugui aplicar la clàusula rebus sic stantibus si s’acredita que les mesures que preveu el Reial Decret no són suficient per reequilibrar les prestacions contractuals en termes d’equitat.

Són QUATRE els requisits que s’analitzen en la Sentència:

1) Que s’hagi produït una alteració extraordinària i imprevisible dels elements tinguts en compte al signar el contracte, de manera que la nova situació hagi implicat una alteració de la base del negoci.

2) Que aquesta alteració de la base de negoci produeixi o bé la frustració de la pròpia finalitat del contracte o un perjudici greu i excessivament onerós a una de les parts, el que implica que no sigui conforme als criteris de bona fe i d’equitat que aquesta excessiva onerositat sigui suportada exclusivament per una de les parts contractants.

3) Que les parts hagin intentat negociar la modificació del contracte i no s’hagi arribat a un acord sobre la qüestió.

4) Que la solució que es persegueixi sigui posar fi a el contracte o modificar-lo, de manera que les pèrdues i guanys que es derivin del canvi es distribueixin entre les parts de forma equitativa i justa.

La conclusió és que presumiblement en els propers mesos els jutges i tribunals es veuran en la tessitura de dictar sentències de caràcter contradictori, segons la casuística i l’acreditació de compliment dels requisits anteriorment assenyalats.

Finalment, indicar que aquesta Sentència no és ferma i és probable que la part demandada, és a dir, l’arrendador, presenti el corresponent Recurs d’Apel·lació perquè la decisió del Jutjat de Primera Instància sigui revisat.

Per això, convé realitzar un procés de negociació entre les parts, previ a la via judicial, amb la finalitat, que, si no és possible arribar a una solució acordada, es disposi dels suficients elements de prova per aconseguir una resolució favorable en els Jutjats.

 

Deixa un comentari

Utilizamos cookies propias y de terceros con finalidades técnicas, de personalitzación y analíticas.    Ver Política de Cookies
Privacidad
Abrir chat
Necessites ajuda?
Powered by